Com vas iniciar-te en el món de la ràdio?

Els meus començaments a la ràdio van ser de pura casualitat fa set anys. Una persona em va demanar un favor com era gravar una falca de publicitat perquè volien una veu nova. Aquesta em va citar a l′emissora i em va fer creure que em volia agafar el to de veu. Quan me′n vaig adonar estava parlant amb ell però també per a tot el públic en general, estava “en l′ aire” com es diu. La gent començà a dir que ja era hora que a aquelles hores de la nit hi hagués una veu femenina. Fins i tot ell volia que em quedés en aquella ràdio i ja m′havia escollit un nom pel programa. Tenia tanta por que vaig dir que no. I d′aquí va venir el poder entrar a Ràdio Vilafant. Jo no sé si tots comencem igual però al principi tenim molta vergonya. Una vergonya que m′impedia tenir algú al costat quan feia ràdio perquè sabia que m′escoltava, que em podia equivocar i una infinitud més de coses... Em va costar moltíssim deixar aquesta mania! Fins que en Toni, el nostre director, em va dir que ja era el moment d′emetre en directe, que les úniques diferències que hi havien era que tenia un horari i que si m′equivocava no podia rectificar el que havia dit. Per sortir d′aquest problema, hi ha hagut dies que fins i tot he arribat a dir: - No us penseu que he begut perquè no ho he fet...Jo crec que queda simpàtic. (Riu.)

És clar que no te′n penedeixes...

Gens. Potser és la cosa de la que menys me′n penedeixo a la vida, d′haver arribat aquí i de quedar-m′hi. I, a més a més, et diré una cosa que suposo que sabran totes les persones que treballen al mitjà. Com tothom, tenim dies dolents i dies bons. Doncs bé, la ràdio et treu els dolents. Jo utilitzo un sistema que consisteix a posar-me els auriculars a l′ orella sense treure-me′ls i aleshores vingui qui vingui m′ha de cridar perquè no sento res. Estic concentrada en la música que poso, en el que dic i en el que faig. Com que escullo la música que m′agrada i faig la feina que m′agrada el dia dolent es transforma en un bon dia.

Per què la ràdio i no un altre mitjà de comunicació com la premsa escrita o la televisió?

Doncs probablement si fos un altre mitjà parlaria de la mateixa manera. Tot i que, si et refereixes a la televisió, em fa molta vergonya. No m′interessa la fama. Aquí parles per gent, sense saber quanta exactament, t′imagines que no t′escolta ningú i després vas pel carrer i et diuen ahir vas dir allò o vas posar aquella altra cançó. Això et fa sentir una certa alegria.

És per aquest motiu que has escollit emetre programes musicals o preferiries fer-ne d′altres?

En principi estic aquí perquè m′agrada molt la música i en segon lloc, tal com ja t′he dit, per l′atzar. Per tant, no he estudiat cap carrera. Considero que altres tasques com les notícies o les entrevistes les ha de realitzar algú que hagi estudiat periodisme, per exemple. Aquest mitjà, però, té l′avantatge que si només fas música, a més de ser una emissora petita, la teva veu és mitjanament agradable i ho fas més o menys bé, doncs tens els teus “adeptes” i suposo que també els teus enemics. D′altra banda, també he fet entrevistes al programa estiuenc “El Parasol”, però sempre han estat sobre temes que conec perquè és molt més fàcil.

Compaginar la veu amb la música pot semblar fàcil però, a vegades, presenta problemes com el “no saber què dir”. Què sols fer en aquesta situació?

És molt curiós perquè això ens ha passat a tots, ho he vist en aquesta casa jo mateixa. Creia que era rara, diferent a tots. El dia que vaig començar en directe tenia l′agreujant aquest, el de no saber què dir. Per tant, el meu lema era paper i llapis: mentre sonava la cançó jo ja mirava la següent i amb el paper m′apuntava de “pe a pa” allò que havia de dir, tenia por de que no agradés a la gent. Evidentment quedava molt ben dit però no tenia sentiment. Era la manera de sortir del pas i de perdre la por per no ser repetitiva, fins que et vas deixant anar amb el temps.

I referint-nos a la veu aquest “So proferit per l′home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal qualitat”, quines mesures s′han de prendre per cuidar-la?

Moltíssimes. Una persona que es vol cuidar la veu no pot estar en llocs on l′ambient estigui molt carregat, no pot fumar, no pot cridar, hauria d′anar al logopèdia (tot i que nosaltres com que som més casolans no ho fem...) i altres, les normals per a tothom. Quan estem refredats, per exemple, intentem buscar solucions com ara prendre pastilles, però això no impedeix que a vegades des de fora la gent ho noti. També tenim altres problemes com els pòlips a la veu, causats per la irritació de les cordes vocals, perquè quan parlem pel micròfon intentem fer-la sortir més.

I què me′n dius del fet de vocalitzar?

Home, vocalitzar és un mètode que t′ensenyen també quan estudies i moltes vegades ens equivoquem justament per això. Va més ràpid la veu que el cervell, tal com moltes vegades dic.

Suposem que l′experiència ha estat/és enriquidora. Parla′ns dels propòsits assolits i les conseqüències inesperades.

Sí, és un món que m′ha atrapat i m′apassiona. Tot i que sigui una emissora petita a vegades és més bonic, et truca gent que acabes coneixent per la veu i et fa costat.

No sóc una persona que hagi començat jove per marcar-me massa fites, per tant el meu objectiu és continuar aquí per molts anys més..

Cantant o grup favorit?

Sergio Dalma com a nacional i Tina Turner

La cançó de la teva vida?

The best (Tina Turner)