Quants anys fa que ets a la ràdio?

En total 18 anys, 16 anys a la ràdio, i quatre anys que vaig dedicar a la televisió. Concretament a Ràdio Vilafant, fa 9 anys que hi sóc. Però he treballat gairebé a totes les emissores. Al final em vaig quedar amb Ràdio Vilafant perquè em permetia fer allà que jo volia, que era treballar en aquest mitjà com a hobby. Per exemple, a la Cadena Ser, funcionen com els 40 principals, només pots presentar música. A Catalunya Ràdio era més dedicat a les notícies.

En cap d′elles podia fer el programa que jo volia, i aquí, sempre m′han deixat fer el que he volgut, per això m′hi he quedat, i he pogut portar endavant el meu programa “El Mirall”.

Què és el que t′aporta a tu la ràdio a la teva vida personal?

Satisfacció, una satisfacció enorme, i desitjo que arribi el proper dissabte per tornar-hi; és com el que està afeccionat al futbol, després d′un partit, torna a casa relaxat; jo, el mateix. Si alguna setmana no puc venir per motius de feina, aquella setmana trobo a faltar alguna cosa, fins hi tot estic de mal humor a casa. Et dic una cosa, la ràdio enganxa moltíssim, no et veu ningú, pots imaginar molt més, diuen que val més una imatge que mil paraules, però per mi és al revés, val més una paraula que mil imatges. Té el poder de la imaginació, l′autenticitat de la veu, la màgia de la fantasia. Amb la veu pots transmetre moltes coses, fins hi tot jo noto quan algun company està de bon o mal humor, si té un dia bo o dolent.

El teu cantant o grup preferit?

El meu ídol, Victor Manuel, i femenina, per la seva veu, Barbra Streisand.

La cançó de la teva vida?

La cançó amb majúscules: El abuelo Victor.