Com vas iniciar-te en el món de la ràdio?

Vaig conèixer uns amics fa molts anys i al cap d’un temps em van proposar d’anar a col·laborar amb ells, ja que veus femenines no en tenien gaires. Més o menys va ser cap al 1993 i el programa es deia "La platina Boja". S’emetia a Ràdio Castelló i el feia amb en Martí i en Xisco. Posàvem molta música disco i novetats.

Te n’has penedit algun cop d’haver escollit aquesta feina?

No, mai. Per mi és un hobbie, una manera agradable de passar el temps, almenys 1 cop per setmana.

Què aporta a la teva quotidiana la ràdio?

És una manera de trencar la rutina de casa i la feina.

Ets autodidacte/a? O t’has mirallat amb algú a l’hora de fer aquesta tasca?

Soc autodidacta, sempre faig el que em surt, soc força impulsiva i moltes vegades faig les coses sense pensar. No tinc cap model a seguir.

Amb qui o amb què penses quan prepares un dels teus programes?

Sempre penso amb el meu company de ràdio, miro de posar la música que m’agrada a mi i a ell també, encara que a vegades el "xinxo" i li poso el que menys li agrada.

Quina és la teva tasca concretament a Ràdio Vilafant?

Col·laboro en un programa que es fa cada dilluns de 9 a 11 de la nit i que es diu "De tot un xic". Hi posem música de tots els estils i de totes les èpoques.

La cançó de la teva vida?

"Clocks", de Coldplay.