Quan fa que col·labores amb Ràdio Vilafant?

Des del 1996, ja que va ser quan em vaig incorporar a la tertúlia "La fem petar" i des d′aleshores m′hi mantinc.

Quin va ser el motiu pel qual vas arribar des de la premsa escrita i la TV fins la ràdio?

De fet vaig començar a la ràdio, concretament a la cadena Ser. Després em vaig incorporar a la premsa escrita i a la TV. La ràdio m′agrada per la immediatesa de les notícies i perquè la relació amb l′oient és més directe que no pas la premsa escrita.

Te n′has penedit algun cop de treballar en aquest mitjà?

No, al contrari.

Què és el que creus que t′aporta la ràdio a la teva vida personal de cada dia?

Per l′horari que fem la tertúlia obliga a estar atent i ben informat ja a primera hora del matí. A més em permet reflexionar i aprofundir temes que potser d′altra manera no hi prestaria tanta atenció.

Si haguessis de triar tan sols un dels tres mitjans, quin seria?

Tots tres tenen coses molt interessants i m′hi sento còmode en cadascun d′ells.

Quin és el mitjà de comunicació que creus que per la gent té més credibilitat?

Els diaris tenen molta solvència, però els errors s′hi veuen més. A la ràdio les coses passen més ràpid i la caducitat és més alta. La televisió és més envoltori.

A la hora de desenvolupar la teva tasca, en què o amb qui penses?

Penso amb el qui m′escolta. En el cas del diari amb qui em pot llegir i amb la televisió amb qui em mira.

Diguem quina és concretament la teva tasca aquí a la ràdio i què és el que més t′agrada d′aquesta feina?

Aportar els temes a la tertúlia "La fem petar" i mirar que els contertulians manifestin opinions o facin reflexions.

Per últim, diguem el cantant o grup que més t′agradi.

M′agrada molt la música africana. Hi han grups molt bons.

I la cançó de la teva vida?

En el seu moment em va agradar molt el "Nothing compares to you" de la Sarah Connor i després una versió que va fer Prince.