Toni Guerrero va néixer a Portugal el 1965. Fa 34 anys que va venir a viure a Catalunya, concretament a Figueres i des de l′any 1983 s′encarrega de dirigir la ràdio municipal de Vilafant.

Des de quan ets director de Ràdio Vilafant?

Jo vaig començar al Camp dels Enginyers juntament amb un altre amic, Albert Besora, fent un programa musical. Ens van demanar una cinta per fer unes proves, vam presentar-les i ens van dir que sí. Quan vam començar vaig estar uns vuit o nou mesos fent moltes tasques perquè en una emissora petita es fa una mica de tot, però després em van dir si volia quedar-m′hi no com a director sinó com a “encarregat” perquè el director en aquells primers quatre anys havia estat Antoni Vilxes. Jo va començar a exercir de director quan l′ajuntament va agafar l′emissora cap a l′any 1986. Tot i que jo pràcticament m′encarregava de tot el que intentaven era portar l′emissora endavant amb un bon equip de treball. Pensa que en aquells quatre anys van néixer emissores municipals com bolets, ara sembla que ha tornat a ressorgir això de les emissores municipals per tant sempre és bo que hi hagi bones idees. Els primers quatre anys era una emissora molt musical i després amb l′ajuntament es va anar carregant de continguts: amb notícies, entrevistes, informatius...

Ser director requereix tenir certes virtuts i potser fins i tot certs defectes. Podries citar-me′n uns quants?

És una mica com tot. Per ser director o dirigir una empresa s′ha de tenir una mica de mà esquerra amb el personal, intentar que tothom estigui content però que tampoc facin el que vulguin. Sobretot intentar saber si un programa o un espai és bo per emetre′s en una hora determinada. A vegades fas coses pensant que no tindràs cap èxit i que serà un fracàs, i després veus que surt bé. En aquesta ràdio hi ha molta música perquè no hi ha prou personal, treballem amb poca infrastructura i per tant has de fer el que pots amb el que tens. Però a mi m′agradaria fer moltes més hores de ràdio convencional: la ràdio entrevista, de magazines, d′entreteniment....i molta més complicitat amb el públic perquè sembla que la gent s′estima més una ràdio per escoltar, no que els faci pensar molt, i a mi m′agrada més la ràdio que fa pensar i participar. La gent vol que si surt alguna paraula sigui premi o regal, en canvi tu faries un concurs preguntant si algú sap el nom del primer Tsar de Rússia i si hi ha un premi truquen però sinó no. Per tant, per ser director s′ha d′intentar saber quina és la millor forma per la ràdio...

Ha estat necessari tenir algun títol universitari?

No vaig tenir la sort de poder fer carrera universitària, però he fet cursos de ràdio i de televisió, moltes sessions de logopedes...Seria molt bo que la gent tingui la carrera però això no vol dir que sigui un bon periodista, i això tampoc vol dir que una persona que no estigui llicenciada en periodisme no sigui un bon professional. A la gent li ha d′agradar el treball que exerceix, deixar-se aconsellar i aprendre perquè mai se sap tot, veure, participar, treure conclusions...A persones com Xavier Sardà ningú li preguntarà si té el títol, en tot cas és un bon comunicador però pel xou que fa no cal el títol. Tant de bo que tingués el títol però no crec que sigui essencial, tan sols és experiència.

I en quant a Ràdio Vilafant i la seva articulació, és a dir, aquestes particularitats de informació/publicitat, què n′opines?

En el nostre cas, la publicitat és un ingredient més de la programació o sigui, que ni influeix el tipus d′informació que donem a la publicitat que aconseguim, ni la publicitat que tenim influeix després a la informació, ni la música que tenim té res a veure, per tant són tres coses diferents i no hi ha cap tipus de relació comercial entre la informació, la música o la publicitat.

Suposem que l′ajuntament tampoc té cap influència ideològica envers la programació.

És cert, des de bon principi els objectius de la ràdio municipal van ser promulgar la llengua i la informació local, però quedava ben lluny la possibilitat que els ajuntaments exercissin algun poder ideològic per dir-ho així, tan sols l′exerceix econòmicament. La base de Ràdio Vilafant és la lliure expressió.

I què me′n dius del tractament que reben els radiooients dels locutors com vosaltres, és a dir, aquesta confiança que els inspireu?

Ràdio Vilafant inspira una gran confiança entre els seus seguidors, possiblement perquè la majoria dels locutors es dirigeixen a ells de tu a tu, desperten pel matí, els acompanyen durant el dia, conversen amb ells, i quasi sempre amb un grau de naturalitat i amistat que difícilment s′aprecia en altres mitjans audiovisuals.

El locutor sempre té el problema de saber si l′està escoltant algú i probablement allò que es diu a algú no li agrada i a altres si, per tant és difícil. Quan fem ràdio fórmula, com que ens referim només a la cançó, és una cosa inerta, que la gent no sent. Però quan parlem de locució o el tipus de missatge sempre s′ha de fer d′una manera clara, entenedora, que arribi a tot el públic. D′altra banda, si no estàs segur d′haver estat escoltat pots repetir allò que has dit perquè no tens el suport de la imatge.

Per acabar, en el terreny de la informació, la ràdio ha estat el mitjà de comunicació que ha generat més popularitat. A què penses que es deu?

Penso que es deu a la companyia que t′ofereix la ràdio en contra de la televisió, perquè amb la primera pots estar fent altres tasques. Això no vol dir que constantment li prestem atenció però si en un moment determinat alguna cosa ens crida l′atenció llavors si que pugem el volum. Principalment, però, és per la simultaneïtat que té i per allò que diuen “és que ho han dit per la ràdio”, com si així es verifiqués l′autenticitat.